Broques de vidre: una guia completa dels tipus, com utilitzar-les, avantatges i consells de compra

broques de vidre-0

Tipus comuns de broques de vidre

L'elecció del tipus de broca per a vidre adequat depèn del material i del projecte. Aquí teniu les quatre opcions més populars, juntament amb els seus punts forts i usos ideals:

1. Broques de vidre recobertes de diamant

El tipus més versàtil i utilitzat, les broques recobertes de diamant, tenen un eix metàl·lic (normalment acer ràpid o acer al carboni) recobert de petites partícules de diamant, un dels materials més durs de la Terra. El recobriment de diamant esmola el vidre gradualment, creant forats suaus i sense estelles.
  • Característiques principals: Disponible amb mànec recte (per a trepants estàndard) o mànec hexagonal (per a tornavisos d'impacte), amb diàmetres que van des de 3 mm (1/8") fins a 20 mm (3/4"). Molts tenen una punta cònica per guiar la broca i evitar que rellisqui.
  • Ideal per a: Tot tipus de vidre (prim, gruixut, temperat), rajoles ceràmiques, porcellana i marbre. Perfecte per a projectes de bricolatge com ara la instal·lació de poms de vidre o accessoris de rajoles de bany.
  • Consell professional: busqueu un "recobriment de diamant electrodepositat" (més durador que els recobriments pintats) per a una vida útil més llarga.

2. Broques de vidre amb punta de carbur

Les broques amb punta de carbur tenen una punta de carbur de tungstè soldada a un eix d'acer. Tot i que no és tan dur com el diamant, el carbur encara és prou resistent per tallar vidre i ceràmica, cosa que fa que aquestes broques siguin una alternativa econòmica.
  • Característiques principals: Normalment tenen un disseny de canal en espiral per expulsar la pols i les restes, reduint l'acumulació de calor. Els diàmetres oscil·len entre 4 mm (5/32") i 16 mm (5/8").
  • Ideal per a: Vidre prim (per exemple, copes de vi, marcs de fotos) i ceràmica no temperada. Eviteu utilitzar-lo en vidre gruixut o temperat, ja que poden causar esquerdes.
  • Consell professional: feu servir aquestes broques per a projectes petits i ocasionals; es desgasten més ràpid que les broques de diamant amb un ús intensiu.

3. Broques de vidre de punta de llança

També conegudes com a "broques per a rajoles", les broques de punta de llança tenen una punta afilada i punxeguda (amb forma de llança) amb dues vores tallants. Estan dissenyades per començar forats de manera ràpida i uniforme, minimitzant el risc de relliscades.
  • Característiques principals: Fetes de carbur o acer recobert de diamant, amb un eix curt i robust per reduir l'oscil·lació. La majoria tenen un diàmetre de 3 mm a 10 mm.
  • Ideal per a: rajoles de ceràmica, peces de mosaic de vidre i forats petits (per exemple, per a juntes o accessoris petits).
  • Consell professional: la punta de llança és ideal per marcar el centre del forat; no cal una eina de perforació independent.

4. Broques de vidre amb nucli buit

Les broques de corona buides (o "serres de corona per a vidre") són cilíndriques amb una vora recoberta de diamant. Tallen forats grans eliminant un "tap" de vidre, en lloc de polir el material.
  • Característiques principals: Els diàmetres van des dels 20 mm (3/4") fins als 100 mm (4"), cosa que els fa perfectes per a projectes grans. Requereixen una guia (com una ventosa) per mantenir-se centrats.
  • Ideal per a: Forats grans en taulells de vidre, portes de dutxa o aquaris. També funciona per a piques de porcellana gruixudes.
  • Consell professional: utilitzeu una velocitat de trepant lenta (500–1.000 RPM) per evitar que el vidre s'escalfi massa.

Característiques clau a buscar en les broques de vidre

No totes les broques de vidre són iguals. Aquestes característiques determinen el rendiment i la durada d'una broca:

1. Qualitat del recobriment

Per a les broques de diamant, el recobriment de diamant electrodeposat no és negociable: uneix els diamants directament a l'eix, garantint que no s'esquerdin. Els recobriments de diamant "pintats" més barats es desgasten després d'1 o 2 usos. Per a les broques de carbur, busqueu una punta de carbur polida per reduir la fricció.

2. Disseny de la canya

  • Mango recte: Compatible amb la majoria de mandrils de trepant estàndard (3/8" o 1/2"). Ideal per a trepants amb cable i sense fil.
  • Mango hexagonal: Evita que els controladors d'impacte rellisquin, cosa que facilita l'aplicació d'una pressió constant. Ideal per a materials resistents com la ceràmica gruixuda.
  • Eix més curt: Redueix l'oscil·lació, que és fonamental per al vidre (fins i tot un moviment menor pot causar esquerdes). Intenteu utilitzar eixos de 50 mm a 75 mm de llarg per a la majoria de projectes.

3. Geometria de la punta

  • Punta cònica: Guia la broca cap al vidre sense relliscar, perfecta per a principiants.
  • Punta plana: Distribueix la pressió uniformement, ideal per a vidre gruixut o marbre.
  • Punta de llança: Comença els forats ràpidament, ideal per a rajoles on la precisió és clau.

4. Característiques de refrigeració

El vidre s'esquerda quan s'escalfa massa, així que busqueu trossos amb:
  • Flautes espirals: Expulsen la pols i permeten que l'aigua (un agent refrigerant) arribi a la vora de tall.
  • Nucli buit: Permet que l'aigua flueixi pel centre, mantenint la broca i el vidre freds durant talls grans.

Com utilitzar broques de vidre (guia pas a pas)

Fins i tot la millor broca per a vidre no funcionarà si s'utilitza incorrectament. Segueix aquests passos per evitar esquerdes i obtenir forats perfectes:

1. Reuneix les teves eines

  • Broca de vidre (que coincideixi amb la mida i el material del forat).
  • Trepant amb cable o sense cable (configurat a baixa velocitat: 500–1.000 RPM).
  • Aigua (en una ampolla amb polvoritzador o un bol petit) per refredar la peça.
  • Cinta adhesiva (per marcar el forat i evitar relliscades).
  • Brida o ventosa (per subjectar el got al seu lloc).
  • Ulleres i guants de seguretat (per protegir-se contra fragments de vidre).

2. Prepara el got

  • Netegeu la superfície del vidre per eliminar la brutícia o l'oli; les restes poden fer que la broca rellisqui.
  • Aplica un tros de cinta adhesiva sobre la zona on vols fer el forat. Marca el centre del forat a la cinta (la cinta redueix l'esquerdament i ajuda a que la broca es mantingui en el seu rumb).
  • Fixeu el vidre amb una pinça (si és una peça plana, com una rajola) o una ventosa (per a vidre corbat, com un gerro). No agafeu mai el vidre amb la mà: un moviment sobtat us pot fer mal.

3. Perfora el forat

  • Ompliu una ampolla amb polvoritzador amb aigua i ruixeu la cinta i la broca. L'aigua és fonamental: refreda la broca i el vidre, evitant el sobreescalfament.
  • Ajusteu el trepant a baixa velocitat (una velocitat alta genera massa calor). Mantingueu el trepant recte (perpendicular al vidre) per evitar que es mogui.
  • Aplica una pressió lleugera i constant: deixa que la broca faci la feina. No pressionis fort! La pressió excessiva és la causa número 1 del vidre esquerdat.
  • Feu una pausa cada 10-15 segons per ruixar més aigua i treure la pols del forat.
  • Quan la broca comenci a trencar-se per l'altre costat (notaràs menys resistència), redueix encara més la velocitat. Això evita que el vidre s'esquerdi per la part posterior.

4. Acabar el forat

  • Un cop fet el forat, apagueu el trepant i retireu la broca amb cura.
  • Esbandiu el got amb aigua per eliminar la pols. Traieu la cinta adhesiva.
  • Per obtenir una vora llisa, feu servir un paper de vidre de gra fi (gra 400–600) per polir lleugerament les vores del forat (el poliment en humit funciona millor per evitar ratllades).

Avantatges d'utilitzar broques de vidre especialitzades

Per què no utilitzar una broca metàl·lica estàndard sobre vidre? Aquí teniu els motius pels quals val la pena invertir en broques específiques per a vidre:

1. Evita les esquerdes i les estellades

Les broques estàndard tenen dents afilades i agressives que mosseguen el vidre, causant estrès i esquerdes. Les broques de vidre utilitzen una abrasió suau (diamant o carbur) per esmolar el material lentament, reduint l'estrès sobre el vidre.

2. Crea forats nets i precisos

Els recobriments de diamant i carbur garanteixen forats suaus i uniformes sense vores irregulars. Això és fonamental per a projectes visibles (per exemple, prestatges de vidre, portes de dutxa) on l'estètica importa.

3. Funciona amb múltiples materials

La majoria de broques per a vidre (especialment les recobertes de diamant) tallen ceràmica, porcellana, marbre i fins i tot pedra. Això vol dir que amb una sola broca pots fer els teus projectes de rajoles de bany i miralls de vidre, sense necessitat de comprar eines per separat.

4. Rendiment de llarga durada

Les broques recobertes de diamant poden tallar més de 50 forats en vidre abans de necessitar ser substituïdes, mentre que les broques estàndard es poden trencar després d'un sol ús. Això estalvia diners amb el temps, especialment per a professionals o aficionats al bricolatge.

Com triar la broca de vidre adequada (guia de compra)

Utilitza aquestes preguntes per reduir les teves opcions:
  1. Quin material estic tallant?
    • Vidre/ceràmica prims: broca amb punta de carbur o de llança.
    • Vidre gruixut/trempat: broca recoberta de diamant (electrodeposada).
    • Forats grans (20 mm+): Broca de diamant amb nucli buit.
  2. Quina mida de forat necessito?
    • Forats petits (3 mm–10 mm): Broca de diamant o carbur estàndard.
    • Forats mitjans (10 mm–20 mm): Broca recoberta de diamant amb punta cònica.
    • Forats grans (20 mm+): Broca de nucli buit (feu servir una guia per a més precisió).
  3. Quin trepant tinc?
    • Broca estàndard: Broca de mànec recte.
    • Atornillador d'impacte: Broca de mànec hexagonal (evita que rellisqui).
  4. Amb quina freqüència l'utilitzaré?
    • Ús ocasional: Broca de carbur econòmica.
    • Ús freqüent: Broca de diamant electrodepositada d'alta qualitat (marques com Bosch, DeWalt o Dremel).
  5. Necessito funcions addicionals?
    • Principiants: Punta cònica + acanaladures en espiral (més fàcil d'usar, millor refrigeració).
    • Professionals: mànec hexagonal + nucli buit (per a velocitat i projectes grans).

Data de publicació: 20 de setembre de 2025